Ruralunya és un projecte viu. És un agraïment fotogràfic a
les persones que viuen al camp i del camp.
Les seves feines, els seus estris i els seus espais son fotografiats. Els homes i dones que hi fan feina esdevenen subjecte del retrat.
Com els mateixos retratats, aquesta col·lecció canvia amb el temps per a fer-se més curosa i descriure millor l’entorn rural a Catalunya.
Mantenint-se en la observació i defugint la crítica, vol oferir a través dels ulls del fotògraf el retrat d’una realitat que ens alimenta i ens sosté a totes i tots.
Exposar les imatges resultants d’aquest projecte que s’inicia al 2015 és la meva particular forma de retre homenatge a totes aquelles persones que vetllen per la terra que habitem.
Gràcies a tots ells per cuidar el que és de totes i tots!
El projecte Ruralunya neix naturalment durant el desenvolupament d’una migració a la Catalunya interior.
El 2008 la meva parella i jo ens desplaçem a viure a St. Feliu de Codines des de Barcelona.
Allà començem a consumir productes de vertadera proximitat dels pagesos que encara treballen a la zona.
Al 2011 arrel del moviment dels Indignats fundem, juntament amb altres veïns i amics, una Cooperativa de consum que declara en els seus estatuts que vol fer d’enllaç entre productors locals i consumidors de la comarca.
Un dels rols que hi desenvolupo és , precisament, la cerca de productors petits per a facilitar-los l’enllaç amb el nostre grup de consum.
Descobreixo llavors que la tasca que fan totes elles i ells no només és d’incalculable valor per a tots sino que la realitzen quotidiànament i des de la passió i la perseverància.
Al 2014 la meva companya i jo ens desplacem encara un xic més al nord, al Moianès. Allà les nostres filles comparteixen escola amb fills i filles de pagesos i ramaders de la zona.
Això m’acosta encara més a consumir de manera propera i a ensenyar a les meves filles a agraIr cada dia l’esforç d’aquesta gent que no només cuida la terra per nosaltres sino que ens posa diàriament un plat a taula.
En aquest moment començo a fer algunes fotografies en pelicula B/N de la gent que treballa el camp. Començo retratant Can Jornet a Gallecs que ens proveu a casa de bones farines amb les que ens fem el pà i els pastissos que tant celebrem.
En el transcurs d’un any la idea de retratar el dia a dia d’en Santi de Gallecs esdevé Ruralunya i s’escampa de mica en mica als pagesos, ramaders, saliners, herbolaris, etc que vaig coneixent per la comarca i fora d’ella.
Després de diversos intents de cercar finançament per a poder realitzar el projecte continuadament i trobar les portes tancades per aquesta banda, em decideixo a autofinançar el projecte amb els aventatges (i inconvenients) que té aquest sistema.
Entre les seves aventatges se’m presenta la progressivitat del projecte. El fet de no tenir finançament previ fa que només pugui desplaçar-me per la geografia catalana, cercant els llocs més idonis i fent les sessions pertinents (normalment entre dues i tres jornades de feina en diferents estacions de l’any) quan tinc l’agenda lliure i prou diners per a invertir-hi.
Aquesta progressivitat converteix Ruralunya en un projecte viu i cambiant on cada exposició serà diferent de l’anterior.
Amb el pas del temps el projecte passa d’analògic a digital però decideixo mantenir l’absència de color per evitar un excés d’informació en la imatge i per vestir el projecte amb una capa d’atemporalitat.
Per a permetre’m recordar el tracte delicadament manual que es dona al treball en analògic empro càmeres digitals d’alta resolució mesclades amb òptiques antigues.
La majoria d’aquestes imatges s’han realitzat amb una Sony Alpha 7Riii i un conjunt d’òptiques Canon FD SSC dels anys 1960.
Ruralunya és un projecte autofinançat que avança per tant a poc a poc. Qualsevol contribució és sempre benvinguda.